El mes de març passat les nostres vides es van veure bruscament alterades per la irrupció del COVID-19 al nostre país. Ens vam haver de confinar a les nostres cases tant nens, adults i majors. Per als nostres usuaris va ser un canvi de rutines i de statu quo que en molts casos va ser incomprensible per a ells, la qual cosa va comportar canvis emocionals i conductuals.

Actualment sabem que, a més dels tractaments farmacològics, existeixen diferents factors que contribueixen a millorar i prevenir la deterioració cognitiva com l'estimulació cognitiva, l'exercici físic, la dieta mediterrània, controlar els possibles factors de risc vascular, la pràctica d'aficions i mantenir relacions socials (Olivera-Pueyo, J., Pelegrín-Valero, C., 2015)

Existeixen estudis (Olazarán et al., 2006) en els quals es demostra que en participar en els programes integrals d'estimulació cognitiva en els que es duen a terme diverses tasques com a psicomotricitat, estimulació de les diferents àrees cognitives, promoció de les relacions socials i/o manteniment de les Activitats de la Vida Diàries (AVD’s), existeix una millora en l'estat d'ànim, actuen positivament sobre la deterioració cognitiva i d'altra banda, també suggereixen una possible millora en la qualitat de vida i en la conducta, atribuïble al programa i al foment de les relacions socials.

Durant el confinament s'han vist interromputs els nostres tallers, de la mateixa manera que la resta de les activitats que es duien a terme; i són nombrosos els casos entre els nostres usuaris en els que, tal com ens han explicat els seus familiars i cuidadors, han manifestat un avanç en la deterioració cognitiva, així com alteracions conductuals. Sabem que el confinament té conseqüències negatives sobretot en persones amb demència (Pinazo-Hernandis, 2020). Tot això a causa de la reducció de l'activitat física, cognitiva (al no realitzar activitats d'estimulació cognitiva en tallers, per exemple) i a la falta de contacte amb altres persones ha comportat alteracions del somni, progrés en la deterioració cognitiva, major aïllament social i un augment de la simptomatologia depressiva. A més, hem d'afegir en aquells casos en què la demència es troba en un estat avançat una major desorientació en temps, espai i persona el que ha pogut comportar alteracions conductuals, com a major irritabilitat o nerviosisme. Hem d'entendre que les persones amb demència poden no comprendre la necessitat de no sortir al carrer, haver de posar-se una màscara, no tocar a altres persones o fins i tot no saber com rentar-se les mans, ni tampoc haver de fer-ho repetides vegades, i tot això pot comportar aquestes alteracions i per això un augment d'aquestes a partir de la situació que hem viscut i estem vivint.

Per tot l'anterior, es va derivar la necessitat el mes d'octubre de reiniciar l'activitat dels tallers d'estimulació cognitiva. Ja no sols per la seva implicació cognitiva sinó per la seva implicació afectiva, emocional i conductual. En els tallers ens relacionem, interactuem amb altres persones, estimulem el nostre cervell, tenim rutines i treballem les normes bàsiques de seguretat enfront del COVID-19, entre altres. Tot això, a més, dins d'un espai segur: presa de temperatura corporal, rentat de mans, manteniment de la distància de seguretat, ús obligatori de la màscara, ús individual de tots els materials, ventilació i desinfecció dels espais després de la realització dels tallers. Sabem que la seguretat és el principal, però sobretot no podem passar per alt la necessitat de mantenir actius als nostres usuaris per a així promoure la seva autonomia personal, evitar la desconnexió amb l'entorn i mantenir les relacions socials, estimular la pròpia autoestima i minimitzar l'estrès i amb això evitar les reaccions psicològiques anòmales. En definitiva, aconseguir els objectius de l'estimulació cognitiva en la malaltia d'Alzheimer com apunta Peña- Casanova (1998) i per consegüent, millorar o facilitar la qualitat de vida dels malalts i dels seus cuidadors i/o familiars.

Bibliografía

Peña- Casanova, J. (1999) Intervención cognitiva en la enfermedad de Alzheimer. Fundamentos y principios generales. Barcelona: Fundación La Caixa.

Pinazo-Hernandis, S. (2020) Impacto psicosocial de la COVID-19 en las personas mayores: problemas y retos. Rev Esp Geriatr Gerontol; 55(5): 249–252. Published online 2020 Jun 3. Spanish. doi: 10.1016/j.regg.2020.05.006

Olazarán, J., Muniz, R., Reisberg, B.: et al. (2004). Benefits of cognitive-motor intervention in MCI and mild to moderate Alzheimer disease. Neurology, 63(12), 2348-2353.

Olivera-Pueyo, J., Pelegrín-Valero, C. (2015) Prevención y tratamiento del deterioro cognitivo leve. Psicogeriatría; 5 (2): 45-55.